Bentornats

He mogut el blog i espero tornar a actualitzar-lo sovint. Tinc una bona llista de pelis i llibres a comentar

Que aixi sigui!

Lectures d’estiu II – Enrique Vila-Matas

Ara que ja ha acabat l’estiu i a sobre ho sembla, continuo la sèrie de resenyes de lectures d’aquest estiu. Avui, El mal de Montano, Dietario voluble i Doctor Pasavento, d’Enrique Vila-Matas.

No havia llegit cap llibre de Vila-Matas, ni tan sols algun del seus articles a El país, però el seu nom em sonava de llegir entrades al blog El lamento de Portnoy, així que sabia que es dedicava principalment al gènere (si és un gènere) del dietari. Però això dels dietaris pot donar molt de joc i tenir resultats molt diversos, i com a exemple, els tres llibres d’Enrique Vila-Matas que m’he llegit aquest estiu, completament diferent entre ells, malgrat certs punts en comú: tots són dietaris (més o menys) i tots tres giren obsessivament al voltant de la literatura.

Tots tres són bastant recents, de la dècada passada (2002, 2008 i 2005), si tenim en compte que Vila-Matas va començar a publicar llibres als anys 70.

El primer que em vaig llegir (El mal de Montano), em va sorprendre tan gratament que el vaig devorar, i en acabar, vaig sortir corrents a buscar-ne algun altre del mateix autor. Lamentablement, el segon (Dietari voluble) era molt més convencional i no em va acabar de satisfer. Si hagués començat per aquest, probablement no li hauria donat una segona oportunitat. No obstant, amb el record del primer llibre encara fresc, vaig treure un tercer llibre de la biblioteca (Doctor Pasavento), que tot i impactar-me menys que El mal de Montano, sí va estar a l’alçada del que esperava.

Què em va impactar tant del primer llibre? Podria dir que és una novel·la que a la vegada és un dietari que s’acaba convertint en una novel·la, també és un diccionari sobre escriptors que van escriure un dietari, mesclat amb el dietari del propi autor. Aquestes coses m’encanten. I es clar, amb tants girs, has d’aprendre a distanciar-te del que t’explica l’autor i a dubtar sempre del que diu, però justament els dietaris conviden a pensar que estàs a prop del que realment pensa qui l’escriu i te’n pots refiar. A més, el llibre està ple de referències de altres escriptors que t’inciten a deixar el llibre i començar a llegir aquell autor que no coneixies de res però que, tal com el presenta, sembla imprescindible.

Continuaré llegint a Vila-Matas. Mentrestant, us recomano El mal de Montano.

Lectures d’estiu I – Claudio Magris

Torno a escriure aquí per començar una nova sèrie d’entrades al blog sobre els llibres que he llegit aquest estiu. Seran comentaris força breus, ja que els més extensos els faré a la fast fideuà, com per exemple els que he fet sobre Lem i Sciascia.

Molts dels llibres que he llegit els he agafat de la biblioteca. I com que la biblioteca de Barceloneta tanca tot l’agost, m’he dedicat a explorar el catàleg de la biblioteca de Sant Pau-Santa Creu. He agafat alguns bastant aleatòriament, per provar autors nous i també he tornat a escriptors que feia temps que no llegia. Agruparé els comentaris per escriptors, ja que he llegit més d’un del mateix autor.

Ara que acaba l’estiu, espero que recordar el que he llegit aquests mesos serveixi per a refrescar… com a mínim, refrescaré la meva memòria!

El primer comentari d’aquesta sèrie és sobre “El Danubi” de Claudio Magris. Un llibre enorme, no tant per l’extensió (és llarg però tampoc gegant, té unes 400 pàgines) sinó per la magnitud de l’objectiu, que no és un altre que resseguir tot el curs del Danubi, des de les incertes fonts a Alemanya fins al delta a Romania i Ucraïna. I a cada aturada, un munt de referències a escriptors que tenen alguna relació amb el poble o ciutat en qüestió, i lliçons d’història sobre Centreeuropa, una regió profundament marcada per aquest riu, l’ànima de l’imperi dels Habsburg.

Vaig arribar a aquest llibre per dos camins: vaig veure que feien una exposició sobre l’escriptor al CCCB i em van entrar ganes de llegir un llibre seu (tot i que al final no vaig poder anar a veure-le abans de que la tanquessin) i vaig llegir aquest post de l’interessantíssim blog del periodista esportiu Toni Padilla que parlava de Trieste, la ciutat natal de Magris, on recomanava aquest llibre.

Tot un encert haver-lo llegit.

Hi ha cap doctor a la sala?

Ara puc respondre que sí. Encara que seria de poca utilitat, la veritat.

El que més ha canviat és la sensació de tranquil·litat que tinc ara, de feina feta. Hi ha gent que comenta que té un buit quan acaba. Com jo ja tenia projectes de recerca en marxa no relacionats amb la tesi ja abans d’acabar, no he tingut aquest sensació.

L’altre canvi és que tinc més temps lliure, i per tant estic llegint més llibres, veient més pel·lícules o anant a concerts. I com ara no tindré remordiments de consciència si em poso a escriure posts en comptes de tesi, l’objectiu és tornar a deixar constància del que va passant per les meves mans. Els articles més currats, a la fastfi, a veure si la ressuscitem.

El dia D

Dimarts passat vaig fer el dipòsit de la tesi. Sí, he trigat anys, però per fi ja està. No puc modificar més el document, no puc fer més revisions del text. I no tindré més remordiments de consciència si em poso a escriure alguna cosa que no sigui la tesi, així que tornaré a estar actiu al món dels blogs! :p

Si no hi ha cap canvi, el 9 de maig, la defensa de la tesi. I, si el tribunal no diu el contrari, seré doctor.

Cerques

He tornat a activar les estadístiques del blog, i he descobert que les dues cerques que més m’arriben al blog són San Ceremonio i zapatofono.

No són gens significatives, però m’ha fet gràcia.

Activitats extraescolars

Algunes coses que he fet:

• Anar al Primavera Sound. Mereixeria fer unes quantes entrades al blog. No descarto parlar més en detall d’alguns dels grups al vell estil “Noise’r'us”, però encara no toca. A l’estiu, potser. Per si no ho faig, destaco: Deerhunter (molt bé, millor que fa un any i mig a l’auditori… i molta gent al concert! S’estan convertint en fenomen de masses?), The Drones (rock molt sòlid… no el vaig veure sencer perquè es solapava amb altres coses.. però tornen a Barcelona a l’octubre! ), Spiritualized (ufff… molt bé, amb final apoteòsic), Los Punsetes i Antonna (m’encanten! Antonna és el projecte paral·lel del guitarra)… i Neil Young (em va deixar amb la boca oberta. És un iaio però continua amb ganes de menjar-se el món amb la seva guitarra, i té cançons del 15).
• Veure Ponyo en el acantilado, del director Hayao Miyazaki als Maldà. Està bé, amb alguna anada d’olla important. I una cançó final que serà el hit de l’estiu (o potser no).
• Veure Home, documental sobre temes mediambientals, dirigit per Yann Arthus-Bertrand. La intenció és bona però té el problema que vol tractar massa temes i alguns no els acaba de mostrar massa bé. Té un punt de vista tirant cap a pessimista. Moltes de les imatges són brutals, val la pena veure’l encara que només sigui per això. Es pot veure sencera al tutubo.
• Comprar CDs al FNAC. Estan fent packs de 2 i 3 CDs per 5.95 i 9.95. Va caure Bob Dylan, Perl Jam, Miles Davis. I Neil Young i The Drones fora dels packs.
• Anar a una trobada de telescopis al Parc de la Ciutadella, a la Setmana de la Ciència. Vaig aprendre un munt de coses. Mola molt per exemple la doble-doble de Lira, que quan es mira amb prismàtics o amb un telescopi no molt potent sembla una estrella doble, però que en realitat cada una és també doble.

Coses que faré properament:

• Visitar Sardenya, al juliol. Recomanacions?
• També al juliol, anar a la Sala Montjuïc.. cinema a la fresca. És a dir.. al fresco!
  
• Segurament aquesta mateixa setmana, acabar-me un llibre que tinc pendent des de fa mooolt temps. Ja faré un post. :p
• Encara sense data, pujar a les Golondrines.
• Sí, algo de tesi hauria de fer tambe, em sembla…

Ja està aquí!

Ja està aquí el primavera sound!! El dijous comença el festival pròpiament dit, però dissabte ja es van fer alguns concerts al metro (no hi vaig anar), i a partir d’avui, concerts a l’apolo i el sidecar. No descarto anar-hi algun dia.

No podré veure-ho tot, pels solpaments, però li treuré el màxim suc possible a l’entrada.

Algunes de les coses que vull veure són obvies: Sonic Youth, Shellac, Jarvis Cocker, Deerhunter, Liars, Los Punsetes… Altres potser no han estat mai els meus grups de capçalera o no n’he parlat tant, però m’agraden: My Bloody Valentine és l’exemple més clar, però també hi podem incloure Spiritualized o Art Brut. Neil Young, Yo La Tengo i Aphex Twin no me’ls perdré tot i no haver-me posat a escoltar-los bé.

També tenim els que he descobert fa poc i que ara no puc passar sense veure’ls… alguns els havia escoltat abans de sortir al cartell, altres després: The Drones, The Extraordinaires, Dan Deacon, Damien Jurado, The Pains of being pure at heart, The Vaselines, The Bats, Jay Reatard, Th’Fatih Healers…

M’agradaria posar-vos vídeos i dir per què m’agraden, però no sé si tindré temps. Si puc, alguna entrada sobre algun dels grups faré.

Última llamada para Zengh He

Hi ha una expo molt interessant i molt ben muntada al Museu Marítim de Barcelona, a Drassanes. El títol és “Els Grans Viatges de Zheng He”, i tracta sobre aquest navegant del segle XV, que al capdavant d’una flota enorme va controlar per a la Xina tot l’Oceà Índic. 7 viatges va fotre el paio.

A mi no em sonava de res abans de sentir parlar d’aquesta expo. També s’explica una mica de la història de la Xina.

Problema: aquest diumenge és l’últim dia que es pot anar a visitar l’exposició. No us queixeu, que us podria haver avisat el dissabte… o el diumenge al migdia.

Obert de dilluns a diumenge de 10 a 20h. Ja tardeu…

Bonus Track: el tríptic de l’exposició.

A l’abril, propostes cinc…

…que mil són massa!

Proposta 1: L’exposició de Tomas Bayrle al Macba, fins el dia 19. Un paio curiós, obessionat amb els cotxes i les ciutats. Composa imatges a partir d’altres imatges, com per exemple un Beethoven fet amb una de les seves partitures:

O una gallina feta de gallines!! La que em va fer més gràcia va ser una vaca feta de cowboys!!! Però no he trobat la imatge per internet… :p

Proposta 2: Concert de Messer Chups, aquest divendres. Russos fent surf rock amb samplers de pelis de sèrie B (o Z) i virtuosisme del Theremin. Promet….

Proposta 3: Mecal. Festival de curts de Barcelona. La majoria de sessions són al Maldà. Acaba aquest diumenge i aquí podeu veure la programació.

Proposta 4: Cicle 100 comèdies americanes. A la filmoteca. Clàssics i actuals. Ha començat ja! (La programació)

Proposta 5: Concert de Triángulo de Amor Bizarro, el divendres 17 al Sidecar. Ja sabeu com m’agraden, així que no me’ls perdré. :p