Torno a escriure aquí per començar una nova sèrie d’entrades al blog sobre els llibres que he llegit aquest estiu. Seran comentaris força breus, ja que els més extensos els faré a la fast fideuà, com per exemple els que he fet sobre Lem i Sciascia.
Molts dels llibres que he llegit els he agafat de la biblioteca. I com que la biblioteca de Barceloneta tanca tot l’agost, m’he dedicat a explorar el catàleg de la biblioteca de Sant Pau-Santa Creu. He agafat alguns bastant aleatòriament, per provar autors nous i també he tornat a escriptors que feia temps que no llegia. Agruparé els comentaris per escriptors, ja que he llegit més d’un del mateix autor.
Ara que acaba l’estiu, espero que recordar el que he llegit aquests mesos serveixi per a refrescar… com a mínim, refrescaré la meva memòria! 
El primer comentari d’aquesta sèrie és sobre “El Danubi” de Claudio Magris. Un llibre enorme, no tant per l’extensió (és llarg però tampoc gegant, té unes 400 pàgines) sinó per la magnitud de l’objectiu, que no és un altre que resseguir tot el curs del Danubi, des de les incertes fonts a Alemanya fins al delta a Romania i Ucraïna. I a cada aturada, un munt de referències a escriptors que tenen alguna relació amb el poble o ciutat en qüestió, i lliçons d’història sobre Centreeuropa, una regió profundament marcada per aquest riu, l’ànima de l’imperi dels Habsburg.
Vaig arribar a aquest llibre per dos camins: vaig veure que feien una exposició sobre l’escriptor al CCCB i em van entrar ganes de llegir un llibre seu (tot i que al final no vaig poder anar a veure-le abans de que la tanquessin) i vaig llegir aquest post de l’interessantíssim blog del periodista esportiu Toni Padilla que parlava de Trieste, la ciutat natal de Magris, on recomanava aquest llibre.
Tot un encert haver-lo llegit.
Llegir-lo és més fàcil que anar-hi i a sobre és gratis (si fas com jo i el treus de la biblioteca)
Però venen ganes de visitar-lo quan llegeixes el llibre, sí.
Si vols t’avanço quin serà el nou post de la sèrie: Enrique Vila-Matas.